nurbers.net

Ahir vaig arribar del meu segon (i de moment últim) viatge de vacances d'aquest estiu 2008. Com ja sabeu (només calia llegir el post anterior) me'n vaig anar a Eivissa amb els amics de la facultat. Aquest viatge, que va sorgir de manera improvisada ha estat una molt bona experiència de convivència i de retrobament dels amics amb els que, ja fa un parell d'anys -i com passa el temps- vam acabar magisteri musical a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URV.

Per arribar a Eivissa vam escollir anar-hi amb Ferry, concretament amb ACCIONA Trasmediterrania. El viatge dura més de 11 hores però dalt del vaixell es poden fer moltes coses (a que sí, companys! jejeje). A l'arribar a la illa vam anar de seguida a buscar el cotxe de lloguer que teníem contractat, que no era cap altre que un bonic Renault Clio però que va ser substituït per un genial KIA Cee'd degut a les disponibilitats de la casa de lloguer de cotxes. He de dir que el KIA Cee'd em va sorprendre molt i després d'haver-li fet més de 500km en pocs dies i d'haver suportat alguna conducció una mica desastrosa puc recomanar-lo.

Quan vam arribar a l'hotel (Aparthotel Reco Des Sol) ens vam distribuir les habitacions i au, cap a la piscina.
De fet, aquesta seria la tònica general de tot el viatge, combinar piscina i platja (i caletes) de dia amb festa, discoteta i més festa per la nit. Ja se sap que a Eivissa no hi ha massa més cosa a fer, per tant, ja que hi som, fem vida de guiri.
Entre moltes altre coses, vam anar a Space (a la festa We Love Space), vam anar a Cafe del Mar, ens vam passejar pels carrers de pubs i bars de la ciutat, vam anar a les cales més boniques de la illa, al mercat hippy de Les Dàlies i varem visitar Eivissa capital unes quantes vegades.

Aquestes vacances ens han deixat moments i frases memorables (where is burger king? o la mítica tag lingüística may be later o el free chupiteixons de la Sara) que de ben segur restaran força temps en la memòria de tots nostres.

La veritat és que és un lloc molt recomanable per anar-hi, ni que sigui un cop a la vida. Has de saber que t'hi trobaràs però si hi vas sabent-ho, t'ho pots passar molt i molt bé, això sí prepareu-vos perquè, segons quin lloc, és força car.

Des d'aquestes línies sols em queda fer una forta abraçada als meus companys de viatge amb qui tantes hores he compartit aquests dies:

* A l'Eduard per totes les estones compartides i el bon rotllo
* A la Sara per ser l'ànima de la festa i al més dormilega del grup
* A l'Anna pel seu caràcter agredolç que tant m'agrada
* A la Laura per haver-nos suportat amb tant saboir faire

I per acabar... un bonic vídeo del youtube, perquè no acabi la festa!

Una abraçada a tots!

Demà ens n'anem amb uns quants amics cap a Eivissa, a gaudir del temps, de la festa, de l'illa i de la seva màgia. Un viatge que va sortir espontàniament, un viatge que tots ens mereixem i que tenim moltes ganes de fer.

Us recordaré a tots i a totes quan, assegut al Cafe del Mar vegi les boniques postes de sol de l'illa, que inviten a la nostàlgia i conviden a la nit. I, per a fer-vos una mica més d'enveja, us deixo amb un dels temes mítics de Cafe del Mar, Adiós ayer de Jose Padilla.

Aix... que boniques que son les postes de sol!

Aquesta darrera setmana he estat voltant pel Pirineu Francès i el sud de França. Com sempre que me'n vaig al país veí la experiència no ha pogut ser més positiva. És molt agradable veure les grans semblances i diferències que hi ha només creuar la frontera.

Cal destacar, però, l'educació, la netedat i la tranquil·litat que es respira als petits pobles francesos, tant de la costa com de l'interior. Una pau que convida a fer la teva vida sense molestar ni ser molestat, una cosa força preuada avui en dia.

Aquests dies he anat des de la Côte Rouge (passant per Cerbère, Argeles sur Mer i fent nit a Saint Cyprien Plage) fins a la regió dels Pyrénées Occidentals (des de Villefranche-de-Conflent fins al cor de la Cerdanya francesa). Una barreja de mar i muntanya que m'ha omplert l'esperit de sensacions i de joia.

És curiós, i si mai hi esteu em donareu la raó, veure onejar milions (sisi milions) de senyeres i banderes catalanes i no sentir a ningú parlar el català. De fet, crec que a la part catalana de França hi ha més senyeres que en tots Catalunya però, en canvi, cap indicació -o gairebé cap- ni cap persona el parlava. Tot plegat és com a molt folklòric. Tant de bo això no ens passi mai a nostres i puguem conservar la nostra identitat catalana més enllà d'un fet purament turístic.

En definitiva, França és un gran país. És la diferència entre el primer món i el Primer món.

Després d'un temps de proves i encara amb molts dels continguts per actualitzar arriba davidborras.com. aquest website pretén ser un mitjà de difussió professional del creador d'aquest website, en Nurbers.

Dins de davidborras.com podreu trobar tant el meu currículum professional com articles i opinions relacionades en el meu àmbit laboral que espero que us resultin d'allò més interessants.

Tot i això no tanco -ni molt menys!- nurbers.net. La meva intenció és donar sortida a diferents inquietuds mitjançant aquestes dues plataformes de les quals ara disposo. Una més personal i l'altre més professional.

Espero que en podeu gaudir ben aviat i que us agradi d'allò més.

No cal dir que espero tota mena de crítiques!.

Bona nit companys i companyes! Com va tot? No sé si encara quedarà algú que visiti aquest blog després de tant temps i temps sense actualitzar.

D'excuses se'n podrien donar motes i de motius també però crec que, tot i això, no hauria hagut de deixar-lo.

La veritat és que al llarg d'aquests mesos l'he trobat a faltar bastant i per això he pensat que avui, el meu primer dia de vacances, valia la pena tornar-lo a activar.

Tot i que l'últim post que vosaltres heu vist feia referència a l'Agencity, aquell programa que havia fet el nòvio d'una amiga meva, jo havia escrit alguns post més que per problemes tècnics es van perdre. Ara, un cop solucionats aquests problemes i amb la disposició de més temps... puc dir que he tornat a activar el blog.

I per fer-ho, res millor que penjar aquesta bonica foto:

La primera promoció del Màster Oficial en TIC i e-learning de la UOC de la qual he tingut l'immens plaer de formar-hi part. Si em busqueu, segur que sou capaços i capaces de trobar'm-hi!

No puc més que donar les gràcies a tots els companys del màster per totes aquestes bones estones, tant virtuals com -ahir- presencials. En especial a la jefa Patrícia que tant bé em va acollir al seu àtic del Raval. Tota una experiència.

Una abraçada a tots i fins ben aviat!